No passa res per dir el que hi ha

Proposta de missatge a la ciutadania per part dels gestors de tot plegat: “Benvolguts conveïns, de vegades ens equivoquem, alguns cops per falta d’eficàcia i tot sovint per falta de mitjans.” No passa res per reconèixer que algú l’ha vessat, especialment si s’és un responsable polític o un alt funcionari públic, ni tampoc per posar el crit al cel si no arriben els recursos necessaris. Al contrari, es guanya molta credibilitat.

Aquesta setmana, a les escoles, hem comprovat com s’acomplia el que moltes veus del món docent pronosticaven a l’inici de les classes després del Nadal: contagis massius entre alumnes i professors, falta de personal per l’allau de baixes i confinaments i conversió en gestors covid dels mestres que s’han escapat del virus. Al marge de les raons pedagògiques, que són indiscutibles, per tornar a les classes presencials, hi ha mesures i que fa temps que s’haurien hagut de tenir preparades per a un retorn a les aules sense tants riscos. Fa dos anys que els experts parlen de la necessitat d’introduir progressivament aparells de mesura de la qualitat de l’aire i de filtratge així com protocols de ventilació adaptats als espais, mascaretes FFP2, les bones, gratuïtes, i tests a dojo per a alumnes i professors... En fi, alguna cosa més que “aneu tornant, que diu que l’òmicron és més lleu”. Si la qüestió és que no hi ha mitjans, s’ha de dir i s’ha de posar damunt la taula. La pandèmia encara és viva i no n’hi ha prou de creuar els dits i empènyer anys passant dies. Ni per estar-ne cofois.