A la tres
Els codis ètics
Ha de dimitir l’alcaldessa Ada Colau perquè un jutge l’ha citat en qualitat d’investigada per unes subvencions a entitats que li són properes? Ni de conya! No dic que no s’hagi d’arribar fins al fons de la qüestió, simplement opino que la carrera de qualsevol polític seria més curta que els cent metres llisos si fos tan senzill apartar-lo d’una institució. Només caldria que algú s’incrustés entre cella i cella la voluntat d’exterminar-lo que sempre trobaria un jutge disposat a seguir-li la veta. Ara bé, que sigui una barbaritat deixar Barcelona sense màxima dirigent per un cas així no és incompatible amb el fet que sigui vergonyós que els impulsors dels codis ètics dels partits siguin els primers a ignorar-los quan els convé. Els codis ètics no són un invent de la darrera dècada, però alguns partits, sobretot aquells que s’autodefinien com “la nova política” quan hi van irrompre, van presentar aquests documents com la prova irrefutable que tenien poc a veure amb qui els havien precedit a les institucions. Els codis ètics verificaven que no eren casta, que eren als antípodes de la vella política, que ells eren els bons, els que venien a capgirar-ho tot. Amb aquests codis certificaven que posarien fi als períodes de letargia mamant de la teta de l’administració –limitació d’anys al càrrec, que sovint s’ha incomplert–, que hi aterraven per exterminar els sous abusius que paguem entre tots –obviant que bona part del que es descompten va a parar als mateixos partits– i per posar fi a la corrupció donant exemple amb una dimissió ipso facto si un càrrec era investigat.
Un cop van conquistar les administracions, aquests partits van comprovar que algunes de les promeses no els quadraven. I què fan en lloc d’estripar el document i demanar disculpes? Doncs se’l passen pel sorral o fan que les assemblees votin un vestit a mida per a cada ocasió. En política, l’ètica hauria de venir de sèrie, sense necessitat de plasmar-la en un paper. I si ho fas, la teva ètica t’hauria d’impedir saltar-te el codi a la primera ocasió.