Un sobre Mn. Cinto
A Verdaguer més d’una vegada li embarguen fins i tot el missal
El llibre Al peu de la lletra que hem presentat a Figueres dissabte passat tracta sobretot de Verdaguer, però també de Carner, V. Català, Sagarra, Fages, G. Ferrater i Rodoreda. L’ha fet Narcís Garolera, de Vic però també empordanès per condicions i per matrimoni amb la professora Pilar Huguet, dels Huguet de Roses. Hi ha gent, com ara Garolera, Josep Valls o algun altre, que el temps passat al Palau del Vent els ha encomanat l’empordaneïtat amb tan forta presència viral que, si s’hi posen, passen amb nota el rigorós llistó que la literatura forana i l’autocomplaença local exigeixen al candidat. Perquè diria que és més difícil guanyar les oposicions a empordanès que no pas fer-se jueu i ser acceptat per la comunitat hebraica. I bé, el Dr. Garolera, fins ara professor de –com diuen els estudiants- “la Pompeu”, ha recollit en un volum treballs diversos sobre els noms apuntats al principi. Si n’hi ha que parlen de nació de nacions, aquest calaix de sastre seria doncs un llibre de llibres absolutament recomanable. Apunta detalls més erudits com ara aquests: Els trencacolls amb què alguns factòtums del país van obsequiar als que finalment van desertar Carner, D’Ors i Pijoan, i a l’“espanyolista” Sagarra. Que Verdaguer treballava amb Le Faust, una traducció francesa de Goethe. Que els papers autobiogràfics del poeta apareixen, desapareixen, són evocats però no ensenyats, venuts a un misteriós comprador, etc., gràcies al Dr. Turró, el seu nebot, Josep Pijoan, Joan Moles i Eduardo Marquina, que hi posen l’ambient de thriller. Que l’espiritisme, el metapsiquisme i la mediumnimitat segurament no van ser aliens en la vida de Verdaguer. O del caïnisme catalanista: si els monàrquics catòlics renuncien, els JJFF “cauen” en mans dels republicans i maçons.
I també apunta mil curiositats: El Clos del Pastor de l’Escala va ser regalat a V. Català per una seva amiga. Que, a més, tenia una nebodeta, la fascinant i rossa Tissy, l’Amiga Blanca de Cançó del doble amor de Carner; Caterina Albert quan la felicita li diu amigueta Teresita. A Verdaguer més d’una vegada li embarguen fins i tot el missal. Per contra, s’arxiduc d’Àustria l’ajuda amb 1.200 francs, i la reina amb 1.000 ptes. per pagar les costes d’un judici que va perdre contra el Dr. Manaut, que l’havia declarat boig...
No se’l perdin.
