Conseqüències per les “llicències d’edat”

La setmana passada va estar marcada per l’anomenada “llicència d’edat” del Parlament, estesa a altres institucions. El tema s’allargarà aquesta setmana, la vinent i fins que quedi superat per algun altre escàndol. Molts polítics asseguren que van assabentar-se de l’escàndol per la premsa. Ignoraven que determinats funcionaris eren retirats abans d’hora, a 60 anys, en 15 anys a la cambra catalana, i cobrant el sou íntegre i amb el tracte de personal en actiu. Un escàndol en què ningú tornarà els diners cobrats ni la feina que es van estalviar. Només cal esperar que la mesa del Parlament demani perdó, a banda d’alguns perdons personals que ja s’han demanat. S’hauria de fer en format institucional i amb el format de tornar-ho a fer. Per sort en aquest país les jubilacions i les seves prèvies tenen molt recorregut. Convenis col·lectius avalats sindicalment i prejubilacions com s’estan fent en altres empreses públiques amb llum i taquígrafs. L’escàndol ha provocat que el Parlament vagi perdent bous i esquelles i que doni arguments amb difícil justificació dels altres partits a l’extrema dreta. Així es veurà en la sessió de control de demà, quan els grups parlamentaris es llancin els plats pel cap o bé mirin cap a un altre costat. Ara mateix el desprestigi és total. Tots els presidents del Parlament de Catalunya i la majoria de membres de les meses des de l’any 2008 ho sabien i callaven en pro d’una anomenada pau social laboral. Ningú veia que s’hagués de fer soroll en aquest afer. La situació política sovint feble de Catalunya envers Espanya no dona per a aquest tipus d’escàndols. Fora de Catalunya són utilitzats de manera exagerada. Es mediatitza com si en el Madrid polític i l’Espanya política i autonòmica no passés mai res. En passen, d’aquestes i de l’alçada d’un campanar.