La reforma laboral queda rebaixada

Malgrat els entrebancs polítics que està trobant en l’inici de la seva tramitació parlamentària, la reforma laboral impulsada pel govern espanyol està destinada a l’aprovació. El ventall de possibilitats aritmètiques és prou ampli per tirar-la endavant, sigui amb el suport d’ERC, sigui amb el suport de Ciutadans, que sumat a la més que probable abstenció del Partit Popular hi donarien la llum verda definitiva. A més, cal tenir en compte que l’actualització del marc aprovat pels populars el 2012 gairebé és una condició ineludible per aspirar als fons europeus de recuperació econòmica. A diferència d’aquella primera reforma, la proposta actual disposa a més de l’aprovació de la patronal i dels sindicats, una unanimitat que deixa prou clara la necessitat d’actualitzar la regulació del mercat laboral. En primer lloc, perquè a causa de la llei aplicada pel PP s’ha desbocat la precarització dels llocs de treball, s’ha abaratit el cost dels acomiadaments i s’ha permès una regressió general dels drets socials. I tot això sense haver aconseguit estabilitzar les xifres de l’atur en un nivell homologable a l’exigit per la Comissió Europea.

En segon lloc, el vistiplau del conjunt dels agents socials ha estat possible gràcies a l’esforç negociador de Yolanda Díaz, ministra de Podem, que ha aconseguit notables cessions de la patronal pel que fa a la supressió de l’abús dels contractes temporals i l’aplicació de controls més rigorosos en contra de l’explotació laboral. També és cert que el resultat final hauria d’haver estat més ambiciós pel que fa al cost de l’acomiadament. I, sobretot, és necessari aprofitar la tramitació parlamentària per esmenar un tema que ERC té tota la raó del món de demanar: que es retorni als governs autònoms més poder decisiu a l’hora d’aprovar, per exemple, nous ERO. Lamentablement la derogació promesa pel PSOE en el seu programa electoral ha quedat rebaixada, però es tracta de superar, encara que sigui per la mínima, la contra produent regulació actual.