Més torb que neu

La candidatura dels Jocs d’hivern del 2030 de Barcelona i el Pirineu sembla una cursa de muntanya, amb trampes i tempesta. Tot menys consens. Els Jocs Olímpics de 1992 van gestar-se des del pacte barceloní. S’hi va arrossegar la Generalitat, que en recelava pel desequilibri territorial que genera, i l’Estat, que no els desitjava perquè va acabar havent de finançar més infraestructures de les que mai havia construït a Catalunya (aeroport, rondes, carreteres...). Ara es busca aprofitar l’embranzida per rebre inversió. Però l’olimpisme realista actual prioritza usar instal·lacions ja fetes i no hipotecar territoris, excepte a la Xina, que inaugura ja els Jocs més artificials.

Ser seu olímpica el 2030 seria una promoció i oportunitat de negoci per a les comarques pirinenques. Sembla assenyat dur el patinatge a Barcelona o els salts als Alps, optimitzant espais. Però la neu, al Pirineu, és cada cop més aleatòria durant l’hivern, més que estacional, i el creixement pot arribar a ser insostenible. El Prepirineu, que en patirà les conseqüències però no en serà la seu, voldria dir-hi la seva en la consulta a la qual no ha estat cridat. Consultes ciutadanes que són terreny abonat per al vot emprenyat i del no a tot. El govern no ho té clar i per això ho preguntarà als ciutadans de les comarques que en serien seu, on empreses i sectors implicats es freguen les mans amb la possibilitat de ser olímpics. L’Aragó i el Comitè Olímpic Espanyol ja van avisar ahir que la candidatura serà estatal i conjunta o no serà. L’Aragó disposa de millors autovies i un bon domini esquiable per a inversió pública que va liderar el socialista Morlán essent secretari de Foment, però no té el crèdit olímpic de Barcelona. No sembla que l’Estat hagi de permetre a Catalunya liderar l’aspiració olímpica, tot i que ara semblen voler “espanyolitzar-nos” duent esdeveniments esportius com ara la Vuelta o la roja. De moment, massa poc consens comparat amb el 1992, quan fins i tot hi va haver cent mil voluntaris, un altruisme i solidaritat ara impossibles.