Pocavergonya, Pablo!

“Tinc números del CIS. Ens donen entre 3 i 5. Un 11% a Valladolid. La mostra és molt gran (7.000). La cuina ves a saber, i ja saps que el CIS és rar, però són els que més recursos tenen. Tinc bones sensacions.” És el missatge que Pablo Iglesias va enviar (i esborrar al cap de pocs minuts) a Telegram ahir al matí. L’enquesta del CIS encara no s’havia fet pública. Amb el mateix morro que es trepitja habitualment, va comentar la relliscada. “Qui no ha enviat un privat al canal?”, es preguntava a l’esborrar-lo. Vet aquí el més conspicu promotor del govern més progressista de la història, ara tertulià retornat. Talla cueta, li creixen les penques. Com, per què i per on obté informació sensible i privilegiada abans que es faci pública? Per brut i poca-solta que sigui mantenir oberts canals que havien de ser tancats fins i tot quan era govern, més fàstic fa la pròpia concepció que ell mateix expressa tenir del que hauria de ser un servei públic: “La cuina ves a saber, i ja saps que el CIS és rar.” De la mala traça, constatar que s’afegeix un gènere al dels improperis en veu baixa sense veure que el micròfon és obert o al dels insults llegits als llavis perquè no has vist la càmera que et gravava. El més trist i més clarificador de l’ètica dels qui manen, més enllà dels sermons que fan des de la trona, el darrer missatge. La conyeta! “Qui no ha enviat un privat al canal?” Vergonya te n’hauries de donar!, diria l’àvia Neus. Però de vergonya, poca!