Medalles tacades de sang

El TSJC ha retornat la Medalla d’Or de Barcelona a Rodolfo Martín Villa, un honor que li havia estat retirat, fa cinc anys, a aquest jerarca del tardofranquisme i la Transició, processat a l’Argentina per diversos homicidis i centenars d’agressions policials ja sota el regnat de Joan Carles de Borbó. La clau d’aquest suport dels magistrats a Martín Villa és que, segons ells, no es pot revisar la veritat oficial. Així les coses, la justícia espanyola interpreta que la decisió democràtica del ple és nul·la perquè es tracta d’un “nou judici de valor” sobre aquest personatge. I és il·legal qüestionar-li les virtuts.

El règim espanyol es fonamenta sobre aquesta interpretació del seu moment fundacional. És per aquesta raó que al comissari torturador Melitón Manzanas, assassinat per ETA l’any 1968, se li va concedir, amb tots els honors, la Gran Creu de l’Orde de Reconeixement Civil a les Víctimes del Terrorisme, en un més que tardà 2001. Una distinció que ha estat defensada –en aquest cas pel Tribunal Suprem, en tres ocasions– amb la mateixa idea de fons. Els magistrats consideren que Melitón Manzanas, si no hagués estat assassinat, hauria participat en el nou règim amb la mateixa alegria de viure que Rodolfo Martín Villa i la resta de franquistes: “Personalitats amb notable rellevància política del règim anterior han prestat importants serveis a la democràcia”, es pot llegir a la sentència del Tribunal Suprem. Medalla per al torturador, medalla per al repressor, medalla per als magistrats.

En aquest context, és impactant que un tribunal sancioni un inspector del CNP per haver agredit Jordi Borràs, fotògraf d’elMón, als crits de “Viva Franco” i “Viva España”. Entenguem-nos, és un escàndol a Catalunya. A Madrid ja s’encarregaran que no perdi ni la feina ni la pistola.