A la tres
Jutges desbocats
En el dia d’avui, el sistema judicial ho amara tot. Són els jutges els qui decideixen qui ha de tenir acta de diputat, quan se celebren unes eleccions, quines mesures sanitàries cal aplicar, en quina llengua s’ha d’educar... Absolutament tot passa per la balança de la justícia, la qual ha demostrat en nombroses ocasions que té el punt d’equilibri força desviat. I aquesta omnipresència dels jutges en la vida política i social crea uns precedents perillosos. A Catalunya ho estem vivint des de molt abans de la pandèmia, amb una intrusió judicial en el procés independentista per castigar severament els seus líders i perseguir qualsevol moviment ciutadà, col·lectiu o individual, que s’hi manifestés a favor. I arribant al surrealisme d’inhabilitar un president de la Generalitat pel sol fet de penjar una pancarta.
Amb la pandèmia, tot ha continuat passant pel sedàs de la justícia, fins i tot aquelles decisions més tècniques per controlar la malaltia, sense ser experts en sanitat ni en epidèmies. Han decidit, també, quin percentatge de castellà cal aplicar a les escoles, no només donant resposta a les denúncies presentades sinó anant més enllà i obligant a aplicar-ho a tots els centres del país. Tornen a filtrar-se, de nou, en la sobirania del Parlament, ara per exigir la inhabilitació de Pau Juvillà, per tenir uns llaços grocs al seu despatx de la Paeria, durant unes eleccions en què ell ni el seu partit participaven. I han ordenat retornar la medalla d’or de Barcelona al ministre franquista Martín Villa, acusat de crims de lesa humanitat per matances com la de 1976 a Vitòria –tot i que, després, ell s’ha fet l’ofès i no l’ha acceptat.
L’enumeració de casos podria continuar. Perquè els tentacles de la justícia arriben aquí, allà i arreu, de manera insolent i també malèvola. Els organismes judicials estan en clara sintonia amb els partits de l’extrema dreta. I alguns jutges estan tan desbocats que fins i tot se’n vanten, de les seves idees polítiques, a les xarxes socials.