Aliança pel català

Les universitats i els centres de recerca formen part indestriable de la nostra societat i assumeixen com a propis els grans reptes que tenim com a país, i la defensa del català és un d’ells. Per això, una de les primeres decisions que vam prendre a partir de la creació de la nova conselleria de Recerca i Universitats, el mes de maig, va ser impulsar una nova direcció general amb l’encàrrec de formular i coordinar les polítiques lingüístiques en aquest àmbit, entre altres competències. En aquesta línia, hem habilitat al pressupost partides econòmiques específiques per a l’enfortiment de la llengua catalana.

Des de l’inici hem anat treballant per teixir una aliança de tot el sistema per a la defensa de la nostra llengua i divendres vam presentar públicament aquest compromís en un acte al recinte hospitalari de Sant Pau.

És un compromís del departament però també de tots els actors que formen la comunitat universitària i de recerca del país, que hi van ser presents. Aquesta és la nostra manera de fer les coses, no des de la imposició sinó des del consens. Hem de defensar la llengua de manera unitària, amb serenitat, amb rigor i solvència, pactant totes les iniciatives, des de la societat civil i des del govern. Aquesta resposta ferma i rotunda necessita un cert temps, serenor i calma. Però també contundència i fermesa. Hi estem políticament compromesos i ens calen les màximes aliances, la màxima intel·ligència, la suma de totes les parts d’aquesta comunitat diversa que ha de vetllar perquè el català continuï sent llengua de primer ordre.

Amb el màxim rigor i la implicació de totes les universitats, disposem de dades actualitzades sobre els usos lingüístics i dels primers informes semestrals de compliment de la llengua de docència. El resultat és que, en aquests moments, el català continua sent la llengua de docència majoritària al nostre sistema. En els graus universitaris, el 70,5% de les assignatures són en català, mentre que un 26,8% ho són en castellà i un 22,1% en terceres llengües (principalment l’anglès). Hi ha molts professionals treballant des de fa dècades a les nostres universitats defensant els drets lingüístics d’estudiants i professors i promovent el català a les aules.

El sistema d’universitats i recerca del país, com a peça central de la nostra societat, és també un reflex d’aquesta mateixa societat. En aquests moments el català viu un moment delicat en molts àmbits, especialment en l’ús que en fan els joves. A més, ens trobem una dificultat afegida, i és que tenim un estat que va en contra de la nostra llengua i que busca conflictes lingüístics allà on no n’hi ha. Catalunya necessita un estat a favor de la nostra llengua i que respecti la diversitat lingüística.

El Pla d’Enfortiment de la Llengua que presentarem a la primavera, no només pretén vetllar pels drets lingüístics d’estudiants i professors, sinó que preveu reforçar el català com a llengua acadèmica, de recerca, de divulgació científica i d’acollida dels estudiants de fora de Catalunya. Pel que fa a la recerca i a la transferència, els propers mesos aprovarem altres mesures dirigides a enfortir el català en aquest àmbit.

Aquest compromís per reforçar el català no significa tenir una mirada curta. La nostra és una mirada oberta al món. Creiem que el foment de la presència i l’ús del català és perfectament compatible amb la internacionalització del sistema universitari i l’ús de les terceres llengües, sobre les quals estem preparant un altre pla de mesures. Hem de continuar sent un sistema d’universitats i recerca intens en l’atracció de talent internacional.

Tal com deia Josep Vicenç Foix, “Els bells camins es multipliquen allà on creieu que s’acaba la carretera”. Són tots els camins que estic convençuda que trobarem perquè el català es mantingui ben viu al nostre país i per a les futures generacions.