‘Déjà vu’

Si van a l’aparcament del centre comercial Parc Central de Tarragona hi trobaran un espai amb unes restes arqueològiques, la més destacada de les quals és una basílica paleocristiana. Es van descobrir el 1994, durant la construcció del centre. Quin maldecap, quin destorb. Les pedres i l’arqueologia són l’úlcera per als constructors. Aquella descoberta va generar una polèmica agra entre promotors, arqueòlegs i Generalitat, que va acabar amb l’autorització del govern de desmantellar les restes i traslladar-les dos metres i mig per sota de la cota on van ser trobades. Es van reconstruir i són les que poden veure amagades al pàrquing. Tenim ara un déjà vu amb el que està passant a Calella: s’hi ha descobert una vil·la romana, amb molt bon estat de conservació; unes restes rellevants per explicar la història local i de més enllà. Ja se’n sabia l’existència, però han aflorat amb les obres que hi duu a terme una cadena de supermercats. Igualment, les restes quedaran al pàrquing. Una mostra més que la gestió del patrimoni trontolla i continua posant els interessos del gran inversor per damunt de tot. Ja ho deia fa unes setmanes el professor Ricardo Mar en una entrevista a La República, que la política arqueològica “sempre ha estat erràtica”. L’herència cultural, ai, quin maldecap. Està clar que ni totes les restes es poden conservar ni totes s’han de colgar de terra, però queda molt camí per fer entendre al promotor i recordar a l’administració que una troballa arqueològica és un valor afegit, no un perjudici. I que un pàrquing no és el lloc més digne per mostrar les restes.