Tornem a ser humans

que l’increment dels contagis i l’arribada de la variant òmicron han traslladat bona part de la pressió sobre els professionals de l’ensenyament des que es van incorporar després de les vacances de Nadal, també és cert que els experts asseguren que les noves variants tenen afectacions lleus, sobretot en nens i adolescents sans. Aleshores, per què s’estan confinant alumnes sans? Perquè no tenen la pauta completa de vacunació? Per què incentivar la vacunació? (És lícit privar infants i joves d’anar a l’escola per incentivar la vacunació?). O és per protegir mestres i professors? En aquest cas, no són els adults els que s’haurien de confinar? Al llarg dels últims dos anys hem pogut veure i viure en directe diferents episodis on, socialment, hem assenyalat els joves com el mal de tot: perquè es troben, perquè fan festes, perquè no s’aïllen... En definitiva, perquè no tenen por.

Després de la contundent decisió del govern danès de donar la pandèmia per acabada i eliminar les restriccions covid i tornar a la vida normal, fins i tot hi ha hagut mitjans de comunicació que han demanat disculpes als seus lectors per haver infós por de forma desproporcionada als seus lectors o espectadors. És la por la cara de la nova pandèmia? Si, realment, arriba el dia en què es dona per acabada la pandèmia, no a Dinamarca o als països de la Unió Europea, sinó a tot el món, qui assumirà aquesta responsabilitat? Qui carregarà la motxilla d’haver inculcat una por desmesurada a la població? I, en canvi, sembla prou evident que no es podrà restablir la normalitat mentre hi hagi por.

ens ha obert la porta a noves maneres d’entendre el món. La tecnologia ens ha permès estar en contacte amb persones estimades en moments difícils de confinaments i aïllaments, però no ens ha pogut garantir l’escalf que necessitem donar o rebre en aquestes situacions crítiques; les plataformes digitals i les xarxes socials ens han permès entretenir-nos i comunicar-nos de noves maneres, però no han pogut substituir les abraçades ni el contacte directe; les noves fórmules de venda ens han permès fer compres sense moure’ns de casa quan ho hem necessitat, però això ha col·locat el comerç que ens agrada tenir als nostres carrers a la zona de risc.

també hi ha la cultura, el sector de l’oci i la restauració, el turisme, i tot allò que ens fa socials per definició. Podríem dir que som davant la primera crisi d’allò que ens identifica com a societat, allò que fem necessàriament reunits perquè només té sentit quan ho compartim: anar al cine, al restaurant, a la discoteca, a un concert, a la festa major, a una presentació, una conferència, una manifestació, qualsevol cosa que sigui massiu o multitudinari. I l’objectiu hauria de ser recuperar aquesta normalitat.

ha vingut per quedar-se, les plataformes digitals han trobat el forat que estaven esperant des de feia gairebé una dècada, els nous sistemes de compra online han fet el seu agost, però no ens podem conformar. A mesura que les restriccions comencin a formar part del passat, tenim el deure amb nosaltres mateixos i tots els que ens envolten de fer passos cap a la normalitat de veritat. I això vol dir que aquells que han dictat protocols absurds amb l’excusa de protegir la gent, hauran de prendre decisions per protegir la societat i tot el que això implica. Busquem la part humana per tornar a ser nosaltres.