Adeu

Senyors de la sucursal de l’Hermitage de Barcelona, mirin, ara que ja ens han comunicat que renuncien al seu projecte, els confessaré una cosa: mai ens vam creure que la seva idea fos potenciar el teixit museístic de la ciutat. Si realment aquesta hagués estat la seva intenció, tenien una carta molt fàcil per començar a jugar: trucar al MNAC i treballar conjuntament amb la institució artística de referència del país un projecte compartit. Si realment tenen accés a obres majúscules de la pinacoteca russa, cosa que tampoc ens hem cregut mai perquè no hem vist cap llista, per què no van buscar la manera d’inserir-ne algunes, qui diu a les sales del MNAC diu a altres museus catalans? Amb humilitat i voluntat de col·laborar, per guanyar-hi tots, també vostès, els seus plans haurien estat vistos amb menys recels. Barcelona mai ha fet cap lleig a la iniciativa privada. A Barcelona, capital d’un país sense estat i víctima d’un estat, l’espanyol, que només té ulls per Madrid, l’ha fet principalment la iniciativa privada. Tenim un nou museu, el Moco, d’uns col·leccionistes holandesos que han llogat i han rehabilitat un palau al costat del Museu Picasso. Encantats que hi siguin. Vostès també haurien pogut llogar i rehabilitar aquest mateix palau, o un altre, que de patrimoni per sort no ens en falta, en lloc d’exigir per la cara un terreny públic del port. I ara sí, adeu.