Directors generals de Farners
Sorpresa? Només una mica. Marc Vilahur Chiaraviglio, nou director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural. Repassem-ne els orígens familiars. Net d’una filla honorífica de Santa Coloma pel fet d’haver donat la casa pairal a la Generalitat. Ara és l’Escola Agrària i Forestal, un referent a la Selva. Fill d’un antic i destacat membre de la Unió de Pagesos que més tard va fer emprenedoria en els camps del turisme rural i de les plaques solars.
Repassem ara el currículum personal: ambientòleg, activista, bon gestor i bones idees. President de la Xarxa de Custòdia del Territori (fins al 2018) i president de la Xarxa de Conservació de la Natura (fins al 2020), de la qual és cofundador. Impulsor central de la Fundació Emys de recerca i conservació del patrimoni natural, un altre referent a la comarca. Avui el centre de Can Moragues, adscrit a la fundació, és un lloc de trobada de moltes altres activistes, mestres i mainada que s’eduquen en el respecte envers la natura. Fruit d’aquesta intensa dedicació, va ser fitxat pel Consorci de les Gavarres. Ha publicat nombrosos articles en premsa local i especialitzada. El títol d’un resumeix el seu ideari: Del dia del medi ambient al medi ambient en el dia a dia. Entusiasta, però no impulsiu. Brillant, però no vedet. Discret, però no reservat.
En Marc Vilahur ha viscut a la família la filantropia de l’àvia i l’empenta d’un pare resolutiu tant al món sindical com empresarial. Però, per si li faltés alguna capa de vernís, recordem-ne l’ascendència materna toscana. Domina l’italià (d’on sempre ens han vingut les bones idees) i ha après des de la infantesa el sentit de l’estètica i del paisatge delicat. Una persona políticament independent que inspira tota la confiança. Bé, tota, tota... Marc Vilahur dependrà d’un govern que és una mera gestoria espanyola i d’una consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Bla-bla-bla a qui no se li coneix cap experiència laboral ni professional en aquest camp. Això sí: obediència cega al partit. Un currículum, vet-ho aquí, que es basa en els mèrits d’una agosarada escalada política. Entro al Gencat.cat i llegeixo que entre les moltes funcions del nou director general hi ha aquesta: “Qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que se li encomani.” Ai, ai, l’analogia...! Ai, ai, la jerarquia...!
