Parc Tramuntana, Dinamarca i gas

Jordi Pujol i Artur Mas solien dir en les entrevistes i en els actes electorals que Catalunya havia de ser “la Dinamarca del Mediterrani”. Ho deien pensant en l’aplicació que fan els nostres empresaris de les tecnologies més avançades. Però ens enganyaven en l’aspecte energètic. Dinamarca no s’ha hipotecat amb l’energia nuclear i amb el gas natural. Quan ambdós presidents reivindicaven aquest futur, els danesos ja eren líders de les energies renovables (eòlica marina i terrestre, mareomotriu i hidràulica), mentre que Catalunya estava supeditada a l’urani (54% de l’energia elèctrica).

En els anys 70 els mestres de la confederació danesa d’escoles Tvind es van conjurar per construir de manera cooperativa una gran turbina eòlica, una idea revolucionària que va ser un exemple per a tot el moviment ecologista europeu i català. Recordo haver projectat diapositives d’aquella experiència en els nostres actes antinuclears. Els joves enginyers de la cooperativa Ecotècnia, emulant Tvind, van aixecar el primer aerogenerador a Vilopriu (Alt Empordà) el 10 de març del 1984. En aquells anys també es va crear Asensa, una associació de petits empresaris solars. Aquestes iniciatives, pioneres a l’Estat espanyol, van rebre el menysteniment dels governs de la Generalitat.

Avui Dinamarca genera més d’un 40% de la seva electricitat mitjançant l’energia eòlica gràcies a una decisió dels seus polítics, que el 1985 van tancar les portes a l’energia nuclear. El 2028, el 100% de l’electricitat que consumiran els danesos serà subministrada per les renovables. A Catalunya, el govern Aragonès ha establert aquest objectiu per al 2050. S’hauran de crear 70.000 MW per cobrir una demanda elèctrica del triple de l’actual (no sabem si el govern ha calculat bé l’impacte energètic del cotxe elèctric, de l’hidrogen verd”, del desenvolupament del 5G i del consum digital que comportarà).

La situació s’agreujarà si esclata la crisi del gas natural, que pot ser equivalent a les crisis del petroli dels anys 70. Això obligarà el port de Barcelona a rebre centenars de metaners provinents dels Estats Units, l’Argentina, Qatar, Guinea Equatorial, Tobago o Trinitat. S’ha estudiat el risc que podria significar aquest transport i emmagatzemament en un port ja saturat pel trànsit de vaixells de creuer turístics i de matèries perilloses? Sobre si el gas és un combustible “verd” i “sostenible”, com ens proposa la Comissió Europea, només ens cal recordar les nombrosos explosions que va provocar la conversió del gas ciutat a gas natural a Barcelona (el 6 de març es compliran 50 anys de la tragèdia de Capità Arenas i el 29 d’octubre, de la de Rajolers, en què van morir 32 persones). El gas natural, que s’hauria d’anomenar gas fòssil, és principalment metà, del qual es deriva un gran impacte climàtic.

Ha fet molt bé la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, de visitar el parc eòlic marí de Middelgrunden a Dinamarca i comprovar que aquestes instal·lacions tenen un suport polític i un impacte ambiental inferior al dels parcs eòlics terrestres i a les grans extensions de plaques fotovoltaiques. Darrere d’aquest viatge hi ha el suport que ha donat la comissió d’Acció Climàtica del Parlament al projecte del parc eòlic marí Tramuntana, situat en una zona de veda entre el cap de Creus i el golf de Roses. Els seus promotors diuen que la potència total prevista de 500 MW podria subministrar un 45% del consum elèctric de les terres gironines.

El parc Tramuntana, però, té un problema per resoldre: el vistiplau dels científics i ecòlegs marins que coneixen la zona i també del territori. Els científics en contra i a favor del projecte han de ser escoltats per la comissió d’Acció Climàtica, presidida per Daniel Cornellà, diputat de la CUP i activista en contra del projecte. Caldrà, en darrer lloc, revisar amb rigor i independència l’estudi d’impacte ambiental que presentin els promotors (que no formen part de l’Íbex-35). Autoritzar o no aquest parc eòlic esdevindrà la prova del cotó fluix que pot ajudar a desencallar altres projectes endarrerits de la transició energètica. Cal atrapar el temps perdut.