Opinió

A la tres

Chanel o Tanxugueiras?

“Benvingut el debat sobre Eurovisió, o el que calgui, sempre que no es faci el ridícul de certs polítics

Ni procurant-ho de manera activa, ha estat impossible d’abstreure-se’n. Ja sigui en converses amb amics, pels comentaris escoltats furtivament durant un dinar de menú o per la cascada de missatges que han inundat el timeline de gairebé tothom, hem acabat submergint-nos, de ple, en la polèmica sobre Eurovisió. El debat ens ha atrapat. El de la música és possiblement un dels plaers íntims més gratificants que es poden reivindicar en horari infantil. Et relaxa i t’allibera a parts iguals i, per tant, benvinguts siguin els gustos que pugui tenir cadascú per castigar-se l’oïda. En inversa proporció, la més cruel de les desaprovacions a tots aquells, que no són pocs, que emeten judicis de valor sobre les passions musicals personals, emparant-se en una superioritat moral certament insofrible. Altra cosa és la discussió, que hi és, o la crítica, que hi ha de ser, sobre què hi ha darrere de certs grans formats musicals –cultura o purament negoci?– o quin és el paper que juguen els artistes en aquest nou mercat en què la televisió és clau. Què volem, creadors o purament intèrprets?, seria el dilema. Per a servidor que vesteix i calça, no hi ha debat. Un J de la vida, el cantant de Los Planetas, a qui costa un món entendre quan mastega De viaje, sempre serà més artista, sempre, que qualsevol triunfito que canti de manera impecable la cançó d’un altre. És a dir, una versió. Però, arribats fins aquí, el que sí que no té perdó de Déu és quan s’intenta aprofitar tot el mullader que ha generat això d’Eurovisió per fer un ridícul monumental. I sí, parlem de tots aquests polítics, del PP o Podem, que intenten capitalitzar l’onada presentant preguntes o mocions absurdes respecte a això. No tenen res millor de què ocupar-se, com ara de votar el que toqui quan es tracti una reforma laboral, per exemple? I ara que no ens sent ningú, si la cosa va de Chanel o Tanxugueiras –amb Rigoberta Bandini no cal ni gastar mitja frase–, no hi ha color. Amb Chanel fins al final ni que sigui per tocar la pera, com deia el gran Rosendo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.