Justícia poètica, Asens?

Trobo que s’ha d’estar molt i molt dotat per a la lírica per veure “justícia poètica” en la votació de dijous passat al Congrés pel bunyol de reforma laboral en què ha quedat la derogació. M’atreviria a qualificar i adjectivar de mil maneres distintes aquell sainet, però qualificar-ho de justícia poètica com feia ahir una i altra vegada el congressista Jaume Asens ho trobo un despropòsit, per dir-ho educadament. Que el que ho trobi justícia poètica sigui un parlamentari tan reputat com Asens, també deu tenir un nom, que també m’estalviaré. Jaume Asens es el diputat català de la majoria de govern a Espanya que va prometre en campanya electoral que es reformarien els articles del Codi Penal sobre sedició i rebel·lió per evitar presos polítics. Era l’abril del 2019. El gener del 2020 després de l’abraçada dels ossos varen fer veure que el govern més progressista de la història assumia el plantejament i el president Sánchez, en una entrevista a TVE, va assegurar que impulsarien al Congrés una reforma del delicte de sedició. Però no la varen posar en el pla normatiu del 2020, ni en el del 2021, ni l’han posat en el del 2022 per més que Asens ha anat traient la cara i dient que sí, que sí, que ja arribava, que ja la teníem aquí. Com que el PSOE ara la descarta obertament, els comuns ara diuen que la portaran a la taula de negociació entre governs. No es justícia poètica. Es Alícia al país de les meravelles. Bona nit i tapa’t, diria l’àvia Neus.