El voraviu
Potinejar té això
Que no sigui que Eurovisió siguin proves per a una futura llei electoral
Quan vols fer veure el que no ets, la majoria de vegades fas pena. És el que ha passat amb l’envelat de l’anxova que RTVE ha organitzat amb el Benidorm Fest per veure qui havia de representar Espanya a Eurovisió. Han tornat a jugar amb la quimera aquesta del jurat popular i el jurat professional per fer veure una cosa quan n’és una altra i els ha tornat a explotar a les mans. Potinejar té això! Tot per la sacrosanta participació popular! Que gran la participació popular, si el poble no fes coses estranyes com ja va fer amb Rodolfo Chiquiliquatre l’any 2008! Voteu, voteu, ciutadans, però no voteu tant! Que decideixi el poble, però que bé si podem ajustar la decisió si no ens agrada! Al final és aquella anàlisi mil vegades sentida que els ciutadans s’han equivocat en votar. Nosaltres, en canvi, ho podríem evitar. Per això han nascut els sistemes de jurat popular i jurat professional combinats, perquè els professionals, nosaltres, els que tenim la paella pel mànec, corregim el poble si s’equivoca. Que el sindicalisme i l’esquerra hagin convertit l’elecció del representant espanyol al Festival d’Eurovisió en un tema polític i vulgui fins i tot que es canviï la decisió fa riure, però no tant. No us estranyi que qualsevol dia en qualsevol reforma de les lleis electorals algú vulgui entrar-hi el concepte de votació popular i votació professional. És el que li falta a la nostra. Que si no votem bé, els tribunals (posem-hi el Suprem) ens esmenin.
