Vocació, servei i algun homenatge

És molt habitual sentir parlar de vocació de servei públic quan algú es decideix a formar part d’una llista electoral. De fet, molts caps de llista, presidenciables i alcaldables, en ambients més o menys distesos, solen deixar caure la idea recurrent que tothom hauria de fer el pas algun cop a la vida. El cert, però, és que és difícil que tothom pugui formar part de les llistes electorals quan els que hi són s’hi dediquen durant tants anys seguits i passen d’una llista a l’altra i d’un càrrec a l’altre sense despentinar-se gaire. Això sí que és vocació! Aquesta tipologia de polítics està bastant generalitzada al nostre país. Però també hi ha els que pleguen perquè volen o perquè els fan plegar. D’aquests, n’hi ha que tornen a la feina que tenien, sobretot si eren funcionaris, i els que es busquen una feina nova. Algunes vegades, en consells d’administració d’algunes empreses. És com si la societat els retornés la dedicació que han destinat a la suposada vocació de servei públic. I d’altres, que no tenen tanta sort, es busquen una feina nova, com el líder de Cs, Albert Rivera, que va aconseguir posar el seu nom i tot en un despatx d’advocats. I ara resulta que el despatxen. Quan passes de voler governar el país al fet que et facin fora per improductiu, no cal dir res més. Només hi ha un pas entre la vocació i el buscat homenatge.