Democràcia defectuosa

Des que Josep Borrell va deixar les regnes de l’aparell de propaganda exterior per anar a la Unió Europea, Espanya ja no és la que era als rànquings de qualitat democràtica. Té una explicació lògica. Et pots inventar una España Global, pots gastar-te carretades de milions en maquillatge publicitari, pots muntar paripés diversos (conferències, dinars, sopars, caps de setmana amb todo incluido...) per fer lobby i aconseguir bones puntuacions de la gent que fa els rànquings, però després hi ha la realitat. I, si bades una mica, el mateix The Economist que abraçaves com a font de veritat absoluta per proclamar que Espanya era una de les vint “democràcies plenes” del món, et declara amb la mateixa solemnitat “democràcia defectuosa”, que és com baixar a segona divisió i perdre el dret a fardar de demòcrata pota negra. Tampoc et pot agafar de sorpresa. El Consell d’Europa t’ha renyat públicament per la persecució a la llibertat d’expressió d’artistes, activistes, polítics, mestres i fins i tot pallassos, i t’has fet el suec quan t’ha demanat que reformis els delictes d’injúries a la corona, enaltiment del terrorisme, ofenses religioses, discurs d’odi i difamació. També t’ha criticat les competències extraordinàries que has donat al Tribunal Constitucional, amb poder sancionador i capacitat de suspendre càrrecs de l’administració. T’han avisat periòdicament de la falta d’independència del teu sistema judicial, de la seva politització, i fins i tot la Comissió Europea et renya també pel bloqueig polític del Consell General del Poder Judicial. I tot això passa en plena croada judicial contra els independentistes catalans, amb condemnes de 100 anys per haver organitzat un referèndum d’autodeterminació o unes manifestacions de protesta pacífiques, amb exiliats polítics que els tribunals de mig Europa es neguen a entregar a Espanya, amb un grapat de càrrecs electes fulminats per haver posat una pancarta o haver exhibit un llaç groc, amb parlamentaris portats a judici per haver permès debats, votacions i declaracions polítiques... Ja t’ho podies esperar, oi que sí?