Calendari unilateral

El mateix dia que les escoles recuperaven un cert ambient de normalitat amb la caiguda de les mascaretes a l’hora del pati, el president de la Generalitat, acompanyat del conseller d’Educació, van anunciar ahir, per a sorpresa de tothom, canvis en el calendari escolar per al proper curs. Les principals novetats són l’avançament en una setmana de l’inici de les classes i la introducció de la jornada intensiva també al setembre. Uns canvis que, si bé des d’un punt de vista pedagògic i social segur que estan més que justificats (les vacances escolars a casa nostra són les més llargues de tot Europa), van caure com una galleda d’aigua freda als sindicats de docents i a les associacions dels pares d’alumnes. Uns i altres van retreure a Educació no haver-los informat prèviament i no haver buscat un consens a través dels òrgans de participació i de discussió existents. Resultat: els mestres, que porten des de primers d’any traient el fetge per la boca per les mesures de control de la covid, emprenyats perquè els retallen una setmana de vacances; i els pares, igual o més atabalats que els docents pels successius confinament dels fills, angoixats per com s’organitzaran passat l’estiu. Ni taula, ni diàleg, ni negociació. Per fer el nou calendari escolar s’ha optat per la via unilateral.