L’APUNT
Mercado, perifèric de la ‘movida’
Quan imaginem el Madrid dels anys vuitanta tots visualitzem Mecano, Alaska i Tierno Galván. O sentim Chica de ayer. La capital madrilenya va viure una etapa increïblement frívola després dels anys de plom. No tot, però, eren maquillatges i perruques; a rodalies com Leganés esclaten alternatives no canòniques. Ens les descriu l’escriptor i músic Enrique Mercado a Diario de un rockero suburbial, un bon grapat d’anècdotes i vivències dels dies bojos de mitjan anys vuitanta, que ens canvien la percepció del fenomen institucionalitzat i recreen universos arran de carrer. Soroll d’autobusos, sirenes gastades, desapareguts repartidors de butà... Quan canta “tu voz es un disfraz del corazón” a la ciutat nua invoca la realitat.