L’energia nuclear, verda? No, gràcies
La Comissió Europea ha impulsat una decisió que contravé el sentit comú i també el parer del comitè científic que l’assessora: concedir l’etiqueta verda a l’ energia nuclear i al gas. Les raons, és clar, no són mediambientals, sinó purament polítiques: França i Alemanya pressionen en aquesta direcció per la seva dependència de les centrals nuclears, en el primer cas, i del gas, en el segon. Com sempre, les contradiccions venen acompanyades per arguments discutibles; el principal és que cap de les dues fonts energètiques van en contra de la lluita pel canvi climàtic. Una posició, però, que necessita matisos, perquè si bé és veritat que l’energia nuclear no fa emissions que provoquen l’efecte hivernacle, no es pot oblidar que treballa amb urani. I, pel que fa al gas, origina emissions, encara que a nivells baixos.
El perill, a més, és que modificar la taxonomia –la ciència de classificació biològica– amb l’objectiu de beneficiar determinades línies de negoci pot desviar inversions inicialment pensades per a les energies renovables, menys fiables des del punt de vista empresarial, però més netes des del punt de vista de la sostenibilitat. El pas anunciat per les autoritats comunitàries demostra fins a quin punt estem disposats a sacrificar els valors ecològics per mantenir un sistema de vida cada vegada més problemàtic. I representa un menyspreu absolut per les fites històriques del moviment antinuclear, que va posar en el focus la perillositat d’aquestes instal·lacions i la dificultat de gestionar els residus radioactius que generen, tal com desgraciadament sabem a Catalunya. Que aquest debat es produeixi mentre a les Terres de l’Ebre revifen les mobilitzacions veïnals contra els cementiris nuclears ens recorda que aquesta continua sent una aposta energètica que provoca molts maldecaps. Per més que a la veïna França el president Macron acabi d’anunciar la posada en marxa de catorze reactors nuclears més en quinze anys.