El voraviu
Cap tros a l’olla
Són “democràcia defectuosa” i estem com el pitjor exèrcit de Pancho Villa
Anem a destemps i les victòries ens agafen amb el pas canviat per la falta de lideratge, per la falta d’unitat, perquè ens tenen destrempats, o perquè som una colla d’inútils, que no s’ha de descartar. Dijous els unionistes espanyols s’havien d’embeinar que eren una de les vint democràcies plenes, segons l’índex de The Economist. Els baixen la qualificació per acumulació i passen al nivell de democràcia defectuosa, que és el que fa anys que provem de dir-los que són, perquè s’hi comporten. Però no n’hem pogut fotre cap tros a l’olla, que deia l’àvia Neus. Estem, en llenguatge actual, en una altra pantalla. Cada dia menys llaços grocs a les solapes, moltes estelades onegen descolorides del sol i esfilagarsades del vent, l’acta de diputat de Juvillà circula claveguera avall cap a mar, comencem a encanyonar el gripau del 25% de castellà, els anys de presó per a independentistes ja són a punt de sumar 150, és el mateix Departament d’Interior que diu que s’ha acabat tallar la Meridiana cada dia al vespre, la taula de negociació dels primers dies de l’any està aparcada sine die, el finançament autonòmic no sortirà aquest any, ni tampoc la reforma del Codi Penal per al delicte de sedició, i si s’han de fer uns Jocs han de ser al 50% amb Aragó. Ara que els criden a pulmó lliure que són una democràcia defectuosa, ens ha donat per desorganitzar-nos més que les pitjors versions de l’exèrcit de Pancho Villa.
