Broma privada, violació pública

Ben clar: “Jo fitxo professionals, no persones.” Alça, Manela! Com se les deu enginyar Martín Presa, president del Rayo, per separar l’atribut circumstancial de l’essencial? No està bé negar-li a ningú la condició humana encara que li vulgui fer un favor i se’l vulgui fer a ell mateix, que no s’ha de ser tan primmirat, una cosa és el joc i una altra els comentaris privats entre amics, bromes d’estar per casa en moments de necessari desfogament que per mala sort les xarxes han esbombat en el moment més inoportú i per les quals l’autor ha hagut de demanar les disculpes habituals. Deixem de banda la ironia perquè instigar a una agressió sexual –que és el que va fer l’entrenador del Rayo femení Carlos Santiso– no és cap gaita. El 2018, quan preparava els infantils, va etzibar aquest àudio: “L’staff és increïble, però ens falten coses. Ens falta fer-ne una com els de l’Arandina [tres jugadors van ser condemnats per haver violat una menor], però que sigui major d’edat per no ficar-nos en jaris i ens la carreguem tots junts. Això és el que uneix un staff i un equip. Mira els de l’Arandina, anaven directes cap a l’ascens.” Formidable cohesió a través de l’ancestral i persistent ritus iniciàtic de la violència masclista que fa bons els principis que se li pressuposen al futbol i a altres esports. Mentre Santiso resisteix, Jorge Blanco, titular del femení B, ha marxat del club, conscient que comentaris privats d’aquesta naturalesa alimenten les violacions públiques i els assassinats des del moment que denigren el valor d’una dona. Santiso, molt malament; Martín Presa, pitjor.