Vox i l’hora de la veritat
L’espectacular i lamentable resultat de Vox en les recents eleccions de Castella i Lleó confirma que ha arribat la inevitable hora de pronunciar-se en relació amb l’ascens de la ultradreta a l’Estat espanyol, tal com està passant al conjunt d’Europa. L’avenç d’un partit clarament racista i xenòfob ja no és tan sols una amenaça, sinó una realitat tangible que aspira a estendre’s a altres cites electorals, cada vegada amb més embranzida. I això aboca la resta de formacions a desmarcar-se’n d’una manera clara, més enllà de les declaracions buides, especialment pel que fa als dos partits que fins ara han gaudit de l’hegemonia bipartidista, el PSOE i el PP. El paper més difícil el tenen justament els populars, que acaben de guanyar a Castella i Lleó amb una majoria insuficient i que ara estan en mans de Vox si volen formar govern. El dilema ha provocat evidents esquerdes en la formació liderada per Pablo Casado, amb una cúpula oficialment contrària a establir coalicions amb els d’Abascal i una Isabel Díaz Ayuso, en canvi, favorable a l’entesa.
La cruïlla que es planteja al PP és especialment determinant si tenim en compte que l’èxit de Vox parteix d’una escissió en el si del partit que fins ara ha representat el centredreta, cada vegada més decantat a posicions radicals per la competència demolidora del discurs d’Abascal i els seus progressos electorals. La tria, però, és clara: o decideixen sumar-se al cordó sanitari destinat a asfixiar les proclames de la ultradreta més tronada o li donen ales, encara que sigui a costa d’hipotecar-se de cara a altres conteses electorals. El discurs de Vox no hauria d’arrelar gràcies a la complicitat dels partits tradicionals, no només perquè representa la ideologia més reaccionària d’ençà del franquisme sinó perquè, a més, es basa en la demagògia i la mentida. Ho resumeixen dos exemples clars: Abascal, que tant blasmava l’Estat autonòmic, fins al punt de proposar la supressió de cambres parlamentàries, ara aspira a governar Castella i Lleó. I ho fa amb promeses que no pot complir perquè són de competència estatal.