Notes

Tinc de fa temps la impressió que hi ha un corrent d’opinió que abona la idea que estem sobreprotegint els infants, adolescents i joves; que els tractem amb cotó fluix i no els preparem, per tant, per a la dura realitat de la vida adulta. Com si la vida no fos dura en aquestes edats. I em sembla que és un corrent que se sustenta més en la discutible premissa que temps passats sempre foren millors, que no pas en dades empíriques. Potser perquè no hi ha dades per sustentar això, ni tampoc, segurament, per argumentar el contrari. En tot cas, ho he tornat a notar ara que s’ha conegut la proposta de currículums que el Departament d’Educació vol implantar el curs vinent per a primària, secundària i també batxillerat. Ha aixecat molta polseguera que es proposi la desaparició del “no assolit” de la cartilla per l’eufemisme “en procés d’assoliment” i que es plantegin les repeticions de cursos com a mesura excepcional. Llegeixo i escolto opinions de gent molt respectable i em sorprèn tanta contundència en la crítica. El ventall és ampli: va des que estem idiotitzant els homes i les dones del futur fins que amagant el suspens de tota la vida contribuïm a generar consentits, passant perquè ens estem carregant la cultura de l’esforç en deixar en un segon pla l’assoliment de coneixements per darrere de les competències. Estem segurs que el fracàs, el suspens, és una bona manera d’aprendre a superar les dificultats? No és possible compatibilitzar les competències amb l’aprenentatge? No hem estat confonent l’exigència amb la competitivitat? Que no es pot estudiar filosofia i matemàtiques i fer una avaluació “global, contínua i formativa”, com s’estableix en l’esborrany en qüestió? Cal posar notes cada mes per fomentar la lectura i l’esperit crític? No estem sacralitzant el resultat fins al punt d’acabar-lo convertint en un objectiu per ell mateix? Preguntes que em faig tot esperant la redacció definitiva i escoltant els que en saben.