Pirros o la legislatura

A compte de l’extrema dreta, pressió al PP i contra els independentistes, exabruptes i immobilisme. Pedro Sánchez estira la catifa retòrica per entaforar-hi la segona derrota electoral del seu mandat. A la humiliació estratègica de Madrid, ara hi suma Castella i Lleó. On, per cert, Sánchez es va mullar personalment en campanya, tot abraçant amb intensitat i un bistec la pugna presidencialista servida per l’equip de Pablo Casado. Amb una foto política calcada a la de Castella i Lleó, la desaparició de Ciutadans i el traspàs dels seus vots cap a Vox semblen quasi inevitables a Andalusia. Tot i que el PP s’ha afanyat a descartar ara l’avançament, les urnes andaluses són a la cantonada. La suor freda els deu baixar per l’esquena, a Casado i Moreno; però això no és cap consol per als socialistes, amb els sondejos en contra. La consolidació del PP amb Vox en un segon mandat a la Junta afebliria més, i durant temps, el taulell socialista.

Ara mateix, a Sánchez sols li deuen donar alegries la desunió estratègica independentista i, sobretot, la difícil situació interna de Casado. Ara bé, Sánchez ja pot tremolar davant la possibilitat creixent de tenir Isabel Ayuso de rival en les generals. L’extrema dreta ja ha esvaït l’espai del centre ideològic a l’Estat. Li ho recordava ahir ERC: la reacció lògica per evitar el triomf de les dretes passa per un reforç ampli del flanc esquerre amb els socis de legislatura, fent polítiques transformadores i aportant solucions al conflicte català. Victòries com la de la reforma laboral acaben a l’estil de Pirros: “Una altra com aquesta i tornaré sol a casa.”