El futur complex de la Costa Brava

L’equilibri urbanístic a la Costa Brava –i cada cop més a l’interior de l’Empordanet i l’Alt Empordà– és un debat interessantíssim. De fet, el primer debat és històric, al postfranquisme dels 70. I el segon, ja aquest segle, no va reeixir tant. Hi ha consens a frenar la destrucció del litoral, i la Generalitat va actuar a cop de PDU, sense gaire debat. Però per més rehabilitació i menys expansió que es faci, la inèrcia del mercat continua sent vendre segones residències a preu d’or i explotar el lloguer turístic, mentre els treballadors d’alguns municipis emblemàtics per marca, però amb rendes per càpita laborals pírriques no troben pis assequible, i han d’anar a cercar sostre a altres llocs. En aquest sentit, també convindria parlar, a més dels molins de vent, d’un transport públic eficient. I estaria bé que l’os bru i la foca es trobessin, però també inventar un nou plat típic per no incinerar l’excés de senglars, malaguanyats.