La venda de Glovo

El 2015 es va fundar Glovo a Barcelona com una còpia de l’americana Postmates. En set anys l’empresa ha tingut un creixement espectacular en les entregues a domicili. No només està present en 25 països; té bones mètriques com ara el nombre d’usuaris mensuals actius i ha arribat al punt d’equilibri en els seus mercats més madurs del sud d’Europa.

Però al delivery no hi ha avantatge competitiva clara i sí un excés de diners invertits, que porta les empreses a gastar molt per guanyar quota de mercat. Glovo al desembre va capitular davant del seu competidor alemany Delivery Hero i va firmar la venda. Inicialment era un bon moviment, valorava Glovo en pèrdues en 2.300 milions i es feia en un moment en què la pressió competitiva s’intensificava amb l’entrada de Getir.

El fiasco de la sortida a borsa de Deliveroo ja era un senyal d’alerta, però tot i això es va pactar pagar a l’abril en accions de Delivery Hero, que cotitzaven llavors a 98 euros. Al febrer han arribat a baixar fins a 41, portant Glovo al límit dels 1.000 milions de valoració. L’acord també incloïa una bons per als empleats clau de 700 milions (ara només 350 amb la cotització actual).

Glovo havia rebut 1.000 milions en capital i es ven ara per 1.150 més 350 d’incentius. Dels 500 milions de valor creats, 150 van a remunerar el capital i 350, per a l’equip. Com que els inversors van entrar en diferents valoracions, els de les fases inicials surten contents, tot i la caiguda de la valoració i els de les últimes hi perdrien diners, a l’entrar-hi molt per sobre dels 1.150. El cas il·lustra les llums i les ombres de l’ecosistema emprenedor català. Bones iniciatives però de baixa tecnologia i avantatge competitiu i una aproximació laxa als conflictes d’interès. I la dificultat de competir només en finançament.