Pirates i corsaris a l’Empordà
En parla un vell llibre d’Antoni Papell i Gardí. El 1406 la reina d’Aragó va avisar els jurats de Castelló d’Empúries que vigilessin els pirates, que havien fet desembarcaments a la propera costa francesa. Al segle XV, els llocs marítims fortificats a l’Empordà eren Torroella de Montgrí, Empúries, Sant Pere Pescador, Roses, Cadaqués i Llançà.
El 10 de juny del 1443, una galiota turca es divisà a Cadaqués. De nit, els pirates van saltar a la platja i van saquejar les cases. Sort que els veïns s’havien amagat pels boscos propers. Al mateix llibre s’hi trobava: “El mataroní Pere Despalau, pirata, el setembre del 1540 desembarcà a Roses, corrent-se després devés Cadaqués i Llançà i emportant-se vint pagesos, que foren venuts als pirates argelins.”
El 1581, l’abat de Sant Pere de Roda, Gaspar de Vallgornera, avisà els pescadors de Llançà i la Selva que no sortissin a pescar, ja que el guaita del castell de Sant Salvador havia albirat dotze veles que anaven de les Medes al cap de Creus, “fent rombs engannadors”. Torres de defensa s’alçaren a la costa, els llançanencs al bell cim del Castellar.
El 1652 arribà a Llançà un correu de Cadaqués anunciant que solcaven aquelles aigües tres vaixells de pirates algerians, que havien efectuat un desembarcament a Calafosa. Rebut l’avís, els de Llançà s’armaren i sortiren cap allà. Els moros es dirigiren llavors envers Colera i Banyuls, on apressaren quatre llaguts amb dotze pescadors i els habitants de sis cases.
Durant la guerra amb França, uns llançanencs cremaren una barca de corsaris a Portvendres. El governador de Cotlliure en declarà responsable l’Ajuntament de Llançà i el va comminar a pagar-ne el cost. Llançà es negà a abonar-lo. Llavors arribà a la platja d’aquesta vila l’armada francesa. La tropa, ja a terra, segà els camps de blat, tallà més de mil oliveres i vessà més de cinc-centes botes de vi. Dels onze mil soldats que desembarcaren, més de la meitat no pararen de beure fins que van caure a terra embriacs.
Llavors arribà la venjança dels llançanencs. Els francesos que no tingueren esma d’embarcar foren morts pels veïns i llançats a la mar.
