D’‘Alcarràs’ a Aina: el català és un bon negoci

Dues notícies recents posen una mica d’optimisme en l’ús del català en les indústries culturals i el món empresarial en general. Per una banda, l’Os d’Or de la pel·lícula Alcarràs, de la cineasta Carla Simón, al festival de cinema de Berlín. És un film rodat íntegrament en català (malauradament, només per això ja és notícia) i que aborda les dificultats que tenen les petites empreses agrícoles per subsistir davant la globalització i mantenir una tradició de generacions.

Per l’altra, l’anunci del Departament de Polítiques Digitals, encapçalat pel vicepresident Jordi Puigneró, d’impulsar el projecte Aina, que vol crear una base de dades que permeti portar la llengua catalana a les màquines (als assistents de veu, traductors o classificadors de textos). El primer projecte demostra que des de l’arrelament a la terra i a una cultura minoritària es poden crear productes universals, sense complexos, en què la llengua catalana no és un obstacle sinó una riquesa evident. El segon projecte és un pas necessari per no ser engolits pel futur. Possiblement estem acceptant d’una manera massa acrítica que determinats productes o serveis utilitzin a casa nostra el castellà (o l’anglès) de manera gairebé exclusiva. Parlo de plataformes audiovisuals, programes informàtics, manuals d’instruccions, grans cadenes de consum massiu, assistents de veu de tota mena de màquines... El projecte Aina és un exemple de com podem posar la tecnologia més avançada i el món digital al servei de la nostra llengua. Es tracta d’una monumental recopilació de dades (amb “donants de veu” de tot l’àmbit lingüístic) que bastirà els fonaments dels assistents de veu del futur, i que en quedar en poder de les nostres institucions es podrà oferir a les empreses i organitzacions que vulguin implementar serveis específics en la nostra llengua. Això vol dir, per exemple, que d’aquí poc temps, Apple o Amazon podran incloure sense cap problema el català en el seu catàleg d’idiomes per a Siri o Alexa.

No ens adonem de la importància de fer aquest pas, sobretot per tal que les noves generacions no puguin identificar la nostra llengua com un parlar folklòric, domèstic, allunyat de les xarxes socials i pràcticament absent dels àmbits tecnològics i la creació audiovisual.

Som un país petit amb una llengua pròpia minoritzada i amenaçada per totes bandes. Però, també cal dir-ho, mantenim un idioma que ha resistit embats molt durs en el passat. Soc poc partidari de recórrer al voluntarisme, a l’obligatorietat o a les sancions per incrementar l’ús del català. Com a mínim, en el sector empresarial. La raó principal és que optar pel català genera negoci.

Les empreses que fan el pas catalanitzador d’acostament a la llengua del país, ho noten, entre d’altres àmbits, en el compte de resultats. En contra d’una globalització estandarditzada, el consumidor valora cada cop més una comunicació original, amb ànima i personalitat, dins del marc mental català.

Les cambres estem disposades a ajudar decididament en aquest necessari procés de catalanització de l’empresa, la tecnologia i les indústries culturals. A banda de les grans inversions institucionals (i d’una política lingüística més decidida) cal la implicació de les empreses petites i mitjanes, que són la base de la nostra economia. Ara, empreses i autònoms poden aprofitar l’oportunitat dels fons europeus Next Generation (entre aquests, destaca la subvenció del Kit Digital) per tal de fer una aposta per la nostra llengua. Els propers anys suposaran un pas important en l’àmbit de les noves tecnologies i en la digitalització generalitzada. Moltes empreses crearan o renovaran els llocs web, crearan botigues en línia, invertiran en les xarxes socials i les eines de gestió de clients i proveïdors, en les factures electròniques i en molts altres àmbits. Han de tenir clar que han d’apostar pel català. No només perquè és la nostra llengua, sinó també perquè és negoci.