Mestretites

A tots aquests cunyats que saben de tot i no saben de res, els aniria bé fer de mestres d’escoles com a mínim una vegada a la vida. Fora bo que tots aquests que opinen de tot i de res, que saben de pandèmies i de volcans, de reformes laborals i de polítiques migratòries, es passessin un curs d’interins en un institut; ja no els desitjo que els toqués ser substitut, va. Només interí, coneixent el destí a deu dies d’iniciar el curs, per exemple.

Traurien profit de saber que fer de mestre no és només preparar unitats didàctiques competencials, que també, ni intentar explicar uns coneixements durant l’hora (amb sort) que dura una classe. Els agradaria saber que tampoc es tracta només de preparar exercicis, adaptar-los per als alumnes amb necessitats, explicar-los, corregir-los; dissenyar pràctiques i dinàmiques, guiar els infants quan les realitzen, escoltar-los quan les justifiquen; avaluar-los per la feina a l’aula i a casa; intentar fer-los més capaços, més tolerants i crítics, millors alumnes i millors companys. Si no aguantessin un curs, va, que només haguessin de fer les reunions d’equip docent, de departament i les juntes d’avaluació interminables d’un trimestre. Veurien, segur, que els falta temps i que les hores a casa no són prous i abans de parlar potser hi pensarien.