Genís l’Obstinat

Segurament va ser Josep Pla qui va planxar les arrugues del gironisme i l’empordanisme tot afirmant que a Girona hi prosperen els orfeons i a l’Empordà, els solistes. El gironí, doncs, tindria bona disposició per a la docilitat que requereixen les activitats col·lectives, grises i duradores, i l’empordanès portaria al gens una innata capacitat per a l’espinguet, de vol tan espectacular com gallinaci. Si tot això és cert, de seguida n’hem de separar les excepcions. Genís Matabosch, empordanès, contindria la part virtuosa –solista i eficaç, tot en u– d’ambdues geografies, temps era temps rivals.

Fa més de trenta anys, a penes adolescent, va iniciar-se en el món del circ; la curiositat va consolidar-se en passió, projectada a les diverses esferes de l’espectacle d’espectacles; la dèria el va empènyer a cobrir tots els camins, els vells i els que ell mateix va fresar, i que l’han conduït al ple domini, no pas de la terra –que deia el poeta–, sinó de tot el que al llarg de la història ha tingut relació amb la carpa com a epicentre.

Com a estudiós, la Universitat de Barcelona el va distingir fa tres anys amb el títol de doctor en història del circ, el primer d’Europa. I, com a activista, les seves realitzacions pràctiques l’han convertit en un dels referents mundials: només un cop d’ull als mitjans dels darrers anys ens il·lustren. El 2020 va inaugurar el museu Circusland a Besalú, que conté la major col·lecció espanyola de documentació i elements circenses, i una de les principals d’Europa; el Ministerio de Cultura l’ha guardonat amb la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts; és membre dels jurats oficials dels principals festivals internacionals de circ del món; organitza el Gran Circ de Nadal al gran pavelló municipal de Fontajau; condicionat per la Covid, ha estrenat a l’aire lliure les Nits de Circ a Roses i Besalú...

I organitzador del que avui conclou: la desena edició a Girona del Festival Internacional del Circ Elefant d’Or, considerat el major esdeveniment circense a Espanya i el segon festival de circ més important d’Europa; el dels dos espectacles, el blau i el vermell, que es fonen en l’última representació. No els en dono detalls perquè no m’hi caben, i sobretot, perquè ja ho fa amb precisió Xavier Castillón en aquest mateix paper.