El voraviu
Torna el ploricó BTV
És el recurs dels treballadors privilegiats quan perden els privilegis
La setmana passada va ser tan moguda, diversa i heterogènia que ha anat de poc que no se’m passes l’arròs amb un tema que, per més repetitiu que sigui, descarrega adrenalina cada vegada que es produeix. Parlo del ploricó dels treballadors de les televisions públiques, que és el ploricó dels privilegiats quan perden els privilegis, per més que ho vesteixin de llibertat d’expressió. Concretament, el que ha tornat és el ploricó de BTV. Podia haver estat de TV3, o del canal català de TVE, però va ser de BTV. Va ser divendres quan els representants dels treballadors van dir el nom del porc al director Sergi Vicente per la retirada de tres programes (Artic, La Cartelera i La Familia Barris) i l’acomiadament de dotze treballadors que se sumen als nou que ja havien acomiadat al juliol, dels 244 de la plantilla. “L’Ajuntament ja ens va fer saber”, explica Vicente, “que no ens pot estar rescatant constantment i que hem de trobar la manera de funcionar amb els recursos assignats.” Quins són? En els darrers cinc anys (2016/2020) l’Ajuntament ha assignat a BTV 104.636.337 euros, una mitjana de 20.927.267 euros a l’any. Per contra, gràcies a les audiències aconseguides, han facturat en els darrers cinc anys publicitat per 1.969.341 euros; una mitjana de 393.868 euros a l’any. Si treuen proporcions els sortirà un 98% llarg. Se’n deia a la búlgara, no, de proporcions com aquestes? Ploriquegin pel que ploriquegin, la criatura plora d’aquí.
