Maçanet i Jordi Albertí

Tot i que ells, per modèstia, s’emmirallen en altres pobles de la rodalia que creuen millors, sempre he dit que els maçanetencs sorprenen per la seva inquietud, la seva tenacitat a l’hora de mantenir la personalitat pairal, la defensa de la cultura, la reivindicació dels seus monuments i espais socials aconseguits amb el temps, les festes, etc. Segueixo, des de fa temps, el pols de la vila, a través de La Societat, del Taller d’Història, de l’Agrupació Artesanal, de la coral Gínjol i altres grups musicals, sense oblidar el món esportiu, en el qual destaca el Shum Maçanet, especialment en hoquei. Els maçanetencs, des de fa dècades, han sabut canalitzar el desplegament econòmic del poble cap a un progrés en tots els nivells, sobretot en el cultural i de l’esperit. I ho han fet amb sentit de col·lectiu ben travat i, alhora, sense marginar ningú que, vingut de fora, s’hagi prestat a compartir aquesta manera de fer i pensar. Un exemple del seu sentiment de grup és l’existència de l’anomenada Pista Jardí, una construcció popular creada el 1949, destinada a reunir la gent, sobretot a l’estiu –ara es busca, també, habilitar-la per a l’hivern–, que, tot i l’aparent caducitat en alguns aspectes, han anat millorant periòdicament i que ara tenen a punt de reformar de forma definitiva amb una previsió pressupostària que va entre 300.000 i 800.000 euros. Tot i algun intent de fer-la desaparèixer, ha superat sempre les intrigues, i el mateix Ajuntament la té declarada bé cultural d’interès local. I una mostra de l’acceptació de la gent vinguda de fora ha estat la col·laboració de persones com el científic Antoni Cruzado o el literat Jordi Albertí, ambdós ja traspassats, el darrer recentment. Vaig estar amb ell fa poc presentant un llibre de narracions i cançons de Tomàs Reyner a La Societat. Ens havíem trobat en diverses edicions amb motiu dels premis Puigmarí de Maçanet, on vaig fer de jurat i ell dotava un dels premis. Albertí, que pertanyia a una família cassanenca molt activa i catalanista, havia tingut una llibreria i tenda de joguines a Barcelona i, des de 2011, s’havia establert a Maçanet, on havia creat, amb la seva esposa, Isabel Sanagustín, l’Editorial Gregal. El 2020 la malaltia que l’ha portat a la tomba li va fer anunciar que l’empresa llibretera plegava. Els seus convilatans se l’estimaven. S’havia guanyat de sobres el títol de maçanetenc d’adopció. El poble ha perdut un dinamitzador cultural, un referent.