Vergonyosa ignomínia

Aquella violenta resposta de l’Estat espanyol, al dret d’expressió ciutadà de l’1 d’octubre del 2017, així com la repressió encara existent, ha tingut conseqüències: el règim del 78 sorgit a la mort de Franco no és altra cosa que el franquisme barroerament disfressat. Segons el rànquing que elabora la prestigiosa revista The Economist, Espanya no és una democràcia plena, sinó defectuosa. Els esforços dels diferents governs no han aconseguit tapar els tripijocs de la justícia espanyola, ja que, segons el seu parer, porta a la motxilla massa pedres i injustícies. Una “justícia” que ha protegit les ignominioses vergonyes de la corrupta monarquia borbònica i d’aquells que ostenten els poders fàctics o els líders del PSOE i PP (especialment Felipe González, Aznar i Rajoy), així com les elèctriques i les distribuïdores del gas causants de la brutal inflació; la banca i les grans empreses de l’Íbex 35 i un llarg etcètera que, amb la seva col·laboració, són còmplices de la corrupció del règim.

Tota una corrupció que al monarca li hauria de fer caure la cara de vergonya i dimitir. També als que, amb gran desvergonyiment, fan ostentació d’una ideologia que va comportar milers de crims amb absoluta impunitat, car mai s’ha jutjat ni el franquisme ni els seus líders d’ahir i d’avui. Una vergonya que a l’eurodiputat flamenc Mark Demesmaeker li ha fet exclamar: “No hi ha monstre més gran que l’Estat espanyol.” Qüestió, aquesta, en què hi hauria d’estar d’acord tothom, especialment la insensible Unió Europea, o potser millor dit comunitat d’interessos dels estats, que fa el suec i només vetlla pels interessos econòmics dels estats integrants. Si fes respectar els drets humans i els seus propis principis fundacionals, faria l’impossible perquè Espanya, Hongria i Polònia deixessin de ser estats de democràcia defectuosa; l’Espanya post Franco, però, mai ha tingut cap voluntat democràtica. Tot fou una ben tramada farsa, que especulà amb el desig ciutadà de deixar enrere el malson de la guerra i la dictadura. El resultat del referèndum, que pocs van votar-hi en contra, els donà “la legalitat” perquè continuessin governant fins avui, els pseudofranquistes. Una simple referència judicial ens demostra l’abisme existent entre el concepte feixista de l’Estat espanyol i dels seus magistrats; la tenim en els nombrosos casos que han estat jutjats a diferents països d’Europa, per adonar-nos de l’abismal dèficit democràtic existent a Espanya, en relació amb els països de tradició democràtica.

Actualment, aquella disfressa s’ha esquinçat i ja no pot amagar la podridura d’aquest règim corrupte, tant que fins i tot el qui fou membre de les clavegueres de l’Estat (l’excomissari Villarejo), ara arraconat de les seves funcions, segurament per no haver sigut prou dòcil a Rajoy, està investigat per múltiples acusacions, que ha contrarestat amb un reguitzell de denúncies en què implica el CNI que dirigia Félix Sanz Roldán, d’haver propiciat els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils, per tal de desactivar l’independentisme, cosa que va provocar un nou crim de l’Estat. De tot això, segons explica, en té proves que li han estat confiscades.

El govern de Pedro Sánchez no és com els del PP, però també està descol·locat i sense convicció democràtica. Es limita a especular electoralment el que li pot donar més vots. La seva política titubejant és per continuar a La Moncloa, mirant de no ser sobrepassat pel PP i Vox. Això ho evidencia amb el seu incondicional suport al nefast règim del 78, a la corona i a la controvertida Constitució; negant als presos polítics l’amnistia i que Catalunya faci un referèndum d’autodeterminació, però permetent la persecució al català i buscant excuses per no asseure’s a dialogar amb el govern català. Tampoc s’ha atrevit a suprimir del tot la reforma laboral, la llei mordassa del PP ni la llei Aznar que propicià l’expropiació de propietats per afavorir l’Església catòlica. Tampoc ha posat al dia les pensions, la injusta distribució de les finances autonòmiques, ni ha suprimit d’un Codi Penal obsolet la sedició i la rebel·lió.