Dret a fugir de les bombes

Tothom té dret a fugir de les bombes i a salvar la vida perquè no hi ha cap guerra justa per més que s’embolcalli d’ideals falsos que els que no moriran argumenten per disparar carn de canó. Divendres al vespre a Girona en un acte de rebuig a la invasió d’Ucraïna organitzat per la Coordinadora d’ONG Solidàries es van recordar unes conegudes paraules de Galeano: “Cap guerra té l’honestedat de confessar «jo mato per robar»; les guerres invoquen nobles motius, maten en nom de la pau, en nom de Déu, de la civilització, del progrés, de la democràcia.” I es va escoltar també el clam desesperat de desenes de persones d’aquell país que demanaven que no els deixéssim sols i pressionéssim per aturar la nova barbàrie i això a molts ens porta a pensar com Europa va permetre que contra la República Espanyola es lliurés la primera batalla de la Segona Guerra Mundial. L’èxode actual ja ha començat i per ara la UE es mostra disposada a no tancar fronteres i habilitar espais d’estada, com ja s’està fent a Polònia, Eslovàquia, Hongria, Romania i Moldàvia –alguns, règims xenòfobs, tot s’ha de dir–. Es parla de principis d’humanitat i solidaritat, només faltaria, però és lamentable que la mateixa generosa disposició no s’apliqui amb exiliats d’altres guerres provocades o interposades com la de Síria sense anar més lluny: es van incomplir clamorosament –a excepció d’Alemanya– les quotes d’acollida fixades. Sí, tothom té dret a fugir de les bombes, tothom pateix el mateix dolor mentre uns quants es lucren posant-hi les armes. Em temo que no som de fiar.