El nou ordre mundial

Quan els presidents rus i xinès, Vladímir Putin i Xi Jinping, es van reunir a primers de febrer a Pequín, van mantenir la justa distància de seguretat per la covid. Cap llarguíssima taula d’aquelles que hi ha al Kremlin com la que va imposar a Macron o la que va utilitzar aquest diumenge en una reunió amb caps militars. El nou tsar sap bé què significa una taula llarga i com el distanciament amb els seus interlocutors és, al cap i a la fi, una mostra contundent d’autoritat. De fet, reis, comtes, abats, papes, faraons, maharajàs i senyors de tota mena ho han utilitzat des de temps immemorials. Trons i altars.

Putin i Xi creuen que es troben en un nivell superior i similar. D’aquí la igualtat a la taula. D’aquí la seva bona sintonia i d’aquí que no tinguessin cap problema a dir com volen que sigui el món a partir d’ara, molt més similar a les dictadures que presideixen que no pas a la democràcia en què vivim. Algunes de les frases del comunicat conjunt que van fer públic són ben reveladores de cap a on ens volen portar. Com aquesta: “Ateses les diferències en història i cultura, en el sistema social i el nivell del desenvolupament socioeconòmic dels estats, cal sospesar la universalitat dels drets humans amb la situació real en un o altre país.” És a dir, com que els nostres països són com són, hi apliquem un estàndard diferent sobre els drets humans. És a dir, no els protegirem, ni els defensarem, ni els aplicarem. Dictadura.

Si no fes por, seria per riure, però l’aliança Putin-Xi fa basarda. Més, després que Rússia hagi fet com l’Alemanya nazi el 1938 i hagi envaït Ucraïna a sang i foc com si fossin els Sudets. Que tot plegat no sigui un primer pas per imposar aquest nou ordre mundial basat a obviar els drets humans. No cal que els digui què significa això, que prou que ho sabem. En vam tenir un tast de quaranta anys que, en molts aspectes, a Catalunya, encara dura.