Perseguit per la Història

“Massa sovint la pau no és altra cosa per a l’exèrcit que un període de turbulenta desocupació entre dos combats.” Aquesta frase és una de les que podeu llegir a Memòries d’Adrià de Marguerite Yourcenar. Aquests dies que la guerra s’ha instal·lat en el nostre vocabulari, no he pogut evitar tornar a aquesta obra publicada l’any 1951. És una de les novel·les històriques més importants de la literatura, que reflecteix confessions, consells i reflexions de qui va ser l’emperador de Roma al segle II. És la reconstrucció de la seva biografia, ben documentada, on es barregen fets històrics i ficticis que permeten veure el món des de la talaia d’un emperador amb una filosofia de vida de la vida particular. Ara, això no impedeix que hi hagi pensaments i accions que ja els voldríem en líders com Putin, per exemple, que no dubten en començar una guerra per obligar aquells pobles que voldria sotmesos a la seva llei. Adrià participava en les guerres que engegava Roma per eixamplar les costures de l’imperi però no estava d’acord amb la política de conquesta. En comptes d’imposar i dominar, ell es preguntava: “Per què no podem fer-hi tractes? Per què no podem parlar, pactar, discutir i intercanviar idees sobre les lleis de Roma perquè així se sentin romans?” Adrià ambicionava un imperi fet a partir de la multiplicitat, no pas de la uniformitat. És allò que d’un temps cap aquí se n’ha dit multiculturalisme. Tots els pobles tenen cabuda a l’imperi, però els membres d’aquests pobles s’han de regir per les lleis romanes, lleis que ells han contribuït a redactar i que, per tant, se senten seves. I no es plantegen desobeir. Lleis que, si són massa dures, la gent s’hi enfronta i amb raó. Han de ser flexibles i adaptables al món. Si es queden enrere són perilloses i obsoletes. Si no, hi ha el perill, com apuntava Yourcenar en boca de l’emperador Adrià, de quedar atrapat en un temps i que et persegueixi la Història.