Sant Jordi mira cap a Frankfurt

La diada de Sant Jordi d’ahir va tornar a confirmar l’excepcionalitat d’una festa que és seguida des de fora entre la sorpresa i la incredulitat. L’any passat el 23 d’abril va caure en diumenge i aquesta convocatòria ha significat, doncs, recuperar la normalitat momentàniament perduda. El temps va acompanyar i els carrers de tot Catalunya es van inundar, una vegada més, amb una gentada a la recerca de la rosa i el llibre. Enguany la festa tenia una connotació especial: editors i autors catalans ja miren cap a Frankfurt. Per això cal esmentar la visita d’una delegació dels editors més potents d’arreu del món, tots assidus del certamen alemany, que han estat convidats per l’Institut Ramon Llull i que durant una setmana tindran l’ocasió d’acostar-se a la llengua i a la literatura catalanes. És aquesta la millor fórmula contra els perjudicis que es deriven sempre del desconeixement.

Editors i llibreters celebraven ahir una diada magnífica, amb una xifra que cal destacar: les vendes de llibres han superat les de l’any passat en un milió d’euros. Cal felicitar també el sector per haver trobat una fórmula que eviti una polèmica estèril. Les habituals xifres dels més venuts es van donar ahir separades entre obres de ficció i de no-ficció, però aquesta vegada els editors hi van afegir una categoria nova, la dels llibres mediàtics, que evita així comparacions que només serveixen per alimentar debats inútils.

Pel que fa a la dimensió estrictament política de la diada, el govern ha intentat evitar la polèmica. En aquesta línia, el president José Montilla va renunciar al discurs institucional que havia oficialitzat en la passada legislatura Pasqual Maragall. Considerant aquesta intenció, però, no s’acaba d’entendre per què el mateix president va decidir convidar a passejar-se per Barcelona durant tota la tarda la vicepresidenta del govern de l’Estat, María Teresa Fernández de la Vega.

El govern és lliure de portar aquelles personalitats que consideri oportú en una festa d’una dimensió cívica enorme, però, en tot cas, si es tractava de defugir la polèmica o la bronca política, un alt càrrec del govern de Rodríguez Zapatero no sembla precisament el convidat ideal per tranquil·litzar l’oposició.