El món d’avui

Columnes de tancs russos avançaven cap a Kíev. Bombardejos. Un milió de desplaçats a Ucraïna, més de mig milió de refugiats. La guerra ni serà llampec, com pretenia Putin, ni serà de resistència frontal, com instava Zelenski. La història es repeteix a Europa i resoldrà conflictes fronterers o interessos i majories ètniques amb les armes. Hitler va annexionar-se els Sudets abans de Polònia; Putin, Crimea abans d’Ucraïna. L’escriptor pacifista Stefan Sweig ho retrata com ningú a El món d’ahir, en què relata la bogeria que va dur Europa a les guerres del segle XX i tot el període d’entreguerres que va conduir a una segona i inevitable guerra. Recorda l’eufòria inconscient ciutadana en la declaració de la primera i ja l’horror en declarar-se la segona, sabedors que seria un drama col·lectiu.

La història es repeteix, però els conflictes se sap com i per què comencen però no com acabaran. La resistència ucraïnesa albira una invasió enquistada com la de l’Afganistan. Ja es reprodueixen els jocs d’aliances internacionals: Europa es rearma i dedicarà més pressupost a la dissuasió i la defensa i a armar Ucraïna –amb el cas paradigmàtic d’Alemanya–, els neutrals estats nòrdics s’acosten a l’OTAN, i les repúbliques bàltiques (membres de la UE) estan en alerta. Els Estats Units lideren l’intent d’ofegar l’economia russa i la Xina observa i deixa fer esperant el seu moment, per aprofitar la debilitat d’un bloc, o envair algun territori desitjat.

La guerra és ara tecnològica i econòmica. Les conseqüències, però, les pateixen els ciutadans europeus en forma d’alça de preus, incertesa, refugiats, escassetat de productes... i, sobretot, mort i destrucció a Ucraïna. Una altra cosa serà si l’escalada militar o algun accident o incident afecta la quinzena d’instal·lacions nuclears del país. Perquè aquesta guerra és també energètica, ja que mesurarà la dependència energètica europea, en canviarà la demanda i marcarà les decisions en aquest àmbit dels pròxims anys, fins i tot les que havien de fer-nos més sostenibles.