Marxar de casa

Esperàvem el segle XXI amb il·lusió i una certa esperança, i viure un canvi de segle ens semblava extraordinari; els més grans deien que mai s’haurien pensat que ho veurien. Ara que portem una vintena d’anys de rodatge, des de la imperfecta perspectiva que tenim, podem dir que el segle és absolutament decebedor. En 20 anys hem entomat amb impotència els fracassos i els perills locals amb els mundials: el fracàs de la independència de Catalunya, el volcà de les Canàries, l’huracà Glòria, la crisi climàtica, la pandèmia, la violència contra les dones i les persones LGTBI... i, a sobre, el menyspreu de les humanitats –que estudien la condició humana–, cosa que farà que tot vagi molt pitjor. I, ara, la guerra a Ucraïna, que tapa totes les altres –d’Etiòpia a l’Afganistan passant pel Iemen– que són guerres ben vives. El món s’aguanta amb pinces.

Però, al mateix temps, a Girona s’acaben de donar els Reconeixements Azahara: Dones i Diversitat 2022. Com més m’acosto a la Fundació Azahara, que té la seu a Salt, i més conec la seva feina, més m’agrada: vol donar a conèixer projectes i històries de vida de dones amb perspectiva migrant, o filles de la immigració. Som a les envistes del 8 de març, però aquests guardons han de tenir valor tot l’any, perquè distingeixen dones de les comarques de Girona que han superat barreres, pors i limitacions, que han lluitat per tirar endavant i que han hagut de superar estigmes i desconfiances. Azahara no vol deixar passar per alt el paper d’aquestes dones migrants, ni que són un actiu per a la societat pels valors de solidaritat, compromís i sostenibilitat que encarnen: s’han de fer visibles perquè siguin referents per a nenes, adolescents i joves.

Les sis dones reconegudes són diverses però tenen en comú la seva capacitat de lideratge i resiliència: la Chiraf Souilah, d’Amer, és una estudiant brillant de doctorat en química organometàl·lica; la Tamara Cortés,  mestra del barri de Vila-roja de Girona, és un referent entre la comunitat gitana; la Jessenia Lagos és psicòloga i defensora de la inserció laboral i l’alfabetització de les dones a les comarques de Girona; l’Amal Ayou –o Amal Style– dinamitza una gran comunitat de dones de Figueres a través de les xarxes; la Nabila El Gamouchi, emprenedora, és propietària del Nabila Cafè, un local de referència a Olot que traspassa fronteres i on els joves racialitzats se senten com a casa. Finalment, la Fatou Kanteh, esportista i jugadora de futbol femení de primera divisió, té un gran compromís amb la societat de Banyoles. Totes sis miren el món de fit a fit, amb coratge i valentia.

Les guardonades van coincidir també en el missatge que van adreçar a les nenes migrants: “No deixeu mai de lluitar pels vostres somnis, encara que us diguin que no hi arribareu perquè sou dones, o perquè els vostres pares són immigrants, o perquè porteu vel, o perquè sou d’una determinada ètnia... Creieu en vosaltres mateixes. No us sentiu diferents –o, si de cas, traieu profit d’aquesta diferència. No deixeu que us afectin comentaris fruit de clixés i idees preconcebudes: supereu-vos encara més.” Em va agradar especialment sentir que deien: “Sortiu de casa, dones migrants, aneu a presentacions, conferències, a tota mena d’actes. Deixeu de ser anònimes, que us vegin, que us sentin... Empodereu-vos, perquè vosaltres podeu.”

Aquests dies fuig d’Ucraïna molta gent, sobretot dones amb els seus fills. Marxen de casa per salvar la vida, i deixen allà la vida. No sé si podran tornar; segurament molts ucraïnesos es quedaran al país que els ha acollit, i si és així espero que a Catalunya estiguem a l’altura, com hem fet tantes vegades, i els rebem amb empatia i generositat. Sobretot espero que aquestes nenes d’Ucraïna, que hauran estat migrants però que seran catalanes, que parlaran la nostra llengua sense oblidar la seva, que seran germanes, filles, amigues nostres, trobin entre nosaltres una terra lliure d’estereotips i prejudicis, on puguin desenvolupar tot el seu potencial, la seva riquesa personal, i treballar per fer un món millor.