Les escorrialles

Com a moment excepcional, el procés ha deixat una quantitat ingent de llegats. Des d’allò que és més transcendental fins al que és pura anècdota. Dins aquest últim apartat, encara sorprèn la inabastable col·lecció de metàfores, començant per les marineres, que es van arribar a utilitzar per narrar aquell període. De totes, però, la que potser ho resumia millor tot plegat era aquella en què, evocant l’enyorat Ovidi, es proclamava a viva veu que “ja no ens alimenten les molles, volem el pa sencer”. Traduït a un llenguatge polític més enciclopèdic, parlàvem, és clar, d’exercir la plena sobirania, de reconèixer en definitiva el dret de poder gestionar-se un mateix com a comunitat. Això, però, era el 2017. I, cinc anys després, com ens hem de veure. Aquell moviment polític, l’independentisme, que és també govern i que aspirava al tot, es veu assegut ara a una taula negociant la cessió d’estacions meteorològiques, un parell de carreteres o el pagament de factures que fa dècades que estan pendents. Una situació, aquesta, que exemplifica en allò que és concret quina ha estat la relació entre Catalunya i l’Estat en les darreres dècades. Un terreny de joc en què la regla bàsica han estat les promeses llançades des de Madrid i que, de manera sistemàtica, s’han anat incomplint en temps i forma, provocant així que tota negociació institucional s’hagi reduït a poc més que anar satisfent amb comptagotes aquests endarreriments. Regatejar sobre les escorrialles pactades, vaja. Un escenari pervers en què no s’ha mirat pràcticament mai endavant, per explorar per exemple possibles avenços en la cèlebre conllevancia entre Catalunya i Espanya, ja que tot, o gairebé, han estat imatges com aquestes cimeres bilaterals, en què només es parla de passat. L’exemple és Rodalies, on des de fa anys i panys es promet un traspàs que ja s’ha convertit en utopia. I, així, entre la indignació i el desànim, donem voltes a quina metàfora podria il·lustrar aquest desori. Potser aquesta, la que diu que un dia vam voler el pa sencer i hem acabat donant per bones les molles.