Dia de la Dona i crits de pau

La humanitat encara ha d’anar molt lluny perquè el 8-M sigui un motiu de celebració més que de reivindicació. Avui és un dia de protesta en contra dels assassinats masclistes, per la igualtat de la dona a la feina i per tants altres desequilibris en contra de les dones. És bo que aquest 8-M es dediqui a les dones i que a les manifestacions hi vagin tantes persones com puguin per visualitzar un clam a favor de la igualtat. Es fa difícil d’entendre que en un dia com el d’avui el Parlament hagi ajornat la sessió plenària d’aquesta tarda. Hauria estat més profitós aprovar un plec de mesures relatives al feminisme amb temps suficient per aquells parlamentaris que vulguin anar a les manifestacions del capvespre. Segons el reglament, els parlamentaris no poden fer vaga com la resta de treballadors donat que la seva tasca és de representació i el seu sou és una assignació que, entre altres raons, no es podria restar de la nòmina. Dia de la Dona per acaparar tota l’atenció informativa. Malgrat que allò que passi a la guerra se situa al davant de tot plegat fins al punt que avui la manifestació pot esdevenir també un clam contra la guerra. Al Parlament la guerra es viu amb preocupació i amb una certa unitat. Independentistes, socialistes, comuns i Ciutadans coincideixen en les manifestacions per la pau tot i que recelen de l’enviament d’armes del govern espanyol i el vistiplau matisat per part de la Generalitat. La CUP es mostra radicalment en contra de la guerra. A Madrid, la tensió entre el PSOE i Podem no s’atura. La ministra Ione Belarre anomena “partits de guerra” aquells que donen suport a l’enviament d’armes, un fet que preocupa Pedro Sánchez perquè ha de mostrar unitat davant els organismes europeus.