Gent de la ceba

Era l’any 1980 quan un pagès, tornant de la vinya, es va trobar el mas tot capgirat pels lladres i va anar a fer la denúncia a la Guàrdia Civil del puesto que li tocava. El guàrdia li va agafar la denúncia amb una màquina d’escriure d’aquelles populars Olivetti i amb paper carbó per fer la còpia per a l’interessat. Va escriure tot el relat del pagès i va acabar amb la tòpica frase: “Siendo las xx del día tal, así lo certifico. Fulanito, comandante de puesto de Es” Mecàsum dena, al guàrdia se li acaba el full, just quan ja gairebé estava. No pot pas esborrar res perquè ni típex hi havia en aquell temps i tornar a escriure tot el full seria un turment. Així que gira el full i acaba d’escriure el nom del poble: “polla”. I s’adona del que ha escrit. Tem una represàlia i ho arregla amb una anotació: “He puesto «polla» por detrás porque por delante no me cabía.” L’anècdota la va explicar per enèsima vegada el forense Narcís Bardalet dissabte dins del marc del festival Ceba Negra de Figueres i va comportar la previsible riallada i uns aplaudiments que no acabaven mai del públic que omplia a rebentar els Caputxins de Figueres. Bardalet va fer encaixar aquesta anècdota, una de les seves preferides, al final de la intervenció, entre sòrdida i divertida, que va fer amb el també forense informàtic Bruno Pérez, per explicar com investiguen uns i altres. “L’estranya parella” Bardalet-Pérez van ser uns dels ponents que durant quatre dies van omplir la programació i escenaris de la primera edició de la Ceba Negra. N’hi va haver molts més. De dijous a diumenge van passar per Figueres Joan Porxas, Carles Vilaseca, Anna Punsí, Carles Porta, Joan Manuel Soldevila, Jordi Casals, Toni Muñoz, Mairena Rivas, Clara Tiscar i Tura Soler. Doncs ja ho veieu, jo, que ja era de la ceba perquè soc fan de la tècnica endevinatòria del temps amb la prova de la ceba, vaig tenir la sort d’estar entre els escollits per intervenir en la Ceba Negra. I ara soc doblement de la ceba. La Ceba Negra la va començar a plantar el comunicador Jacint Casademont, fa poques setmanes, un dia que, si mal no recordo, caminàvem pel carrer amb ell i Narcís Bardalet, sortint de la presentació del meu llibre El pantà maleït, i va dir que tenia aquesta idea. I li ha sortit una ceba collonuda. La ciutat de Figueres és afortunada per la collita que li han aportat Casademont i els seus socis Xavi Gorro i Franchu Llopis. La Ceba Negra s’ha de servar.