El valor de l’origen

No compro avellanes si no veig abans d’on procedeixen. Ni oli d’oliva verge extra. Ni préssecs o cireres quan no són de temporada. Ni tants altres productes de proximitat que produïm, distribuïm, comercialitzem i podem consumir amb ganes al país i del país. Segons un mapatge sobre el consum i comercialització dels productes agroalimentaris locals i de proximitat que ahir va presentar la Generalitat, la dèria d’aquesta articulista la compateixen molts altres catalans: prop de la meitat de consumidors prioritzen actualment els productes de proximitat a la seva cistella de la compra. “Cada cop hi ha més consciència que el consum del producte de proximitat afavoreix l’economia local i els petits productors”, va dir Ramon Sentmartí, director gerent de la promotora dels aliments catalans (Prodeca). Això, i també que associem –no pot ser d’una altra manera– aquests productes als valors de frescor, qualitat, confiança, salut, arrelament al territori, sostenibilitat... Cada vegada més, sobretot d’ençà de la pandèmia, volem saber què comprem, què mengem i qui i on ho produeix. Vigilem bé què consumim, perquè d’això en depèn la supervivència de tota la cadena agroalimentària. Si en falla una baula, la cadena no podrà aguantar. I qui té més punts per caure és el primer, el pagès i ramader, amb embats com l’escalada dels preus dels costos de producció i el fet d’haver de vendre en alguns casos per sota del cost de producció. Si n’hi ha un que no s’hi guanya la vida, la cadena cau, va remarcar Sentmartí. Donem, doncs, valor a l’origen.