Nèstor Luján, geni de periodisme i vida

Quan començava de professional a la primera meitat dels anys vuitanta vaig tenir la sort de coincidir amb grans periodistes com Josep M. Lladó, Ibáñez Escofet, Juan Ramón Masoliver, Riambau Saurí, Sempronio i el seu fill Avel·lí Artís. Tots els de la llista eren fenomenals, però el més curiós de la banda era Nèstor Luján, a qui vaig conèixer enmig d’una polèmica sobre el Casanova de Fellini. Em va citar al seu pis de la Diagonal abans de les set de la matinada, però es va adormir i cap a les nou va sortir a buscar-me esverat amb una ampolla de conyac de l’època napoleònica. Explicaria mil anècdotes d’un enamorat de la vida, d’un gat o d’un whisky de malta o d’una truita de patates. Homes com Luján s’haurien de clonar. No se li podria fer un centenari com cal?