Palmer, puja a La Palma

Més d’hora que tard havia d’arribar. Si ja sopem amb el rei dels espanyols en un acte protocol·lari que té com a objectiu la foto de “la normalitat que ja es viu a Catalunya”, el següent pas era l’assistència a la conferència de presidents autonòmics, i és el pas que fem demà. El fem, tant se val, perquè hi ha “una situació excepcional” com la guerra d’Ucraïna. Per res més, eh! No se n’han de fer segones lectures ni interpretacions màgiques que naveguem de ple en ètiques i estètiques autonomistes. Continuem en l’autodeterminació, eh! Continuem per les relacions bilaterals amb l’Estat, però hi ha una situació excepcional, la guerra d’Ucraïna. I fot-li, que és de Verges, que diria l’àvia Neus. O recupereu, si us ve més bé per ajudar a empassar, la música tradicional canària del grup Los Sabandeños. No he sabut aclarir si és aquesta Palma, la que canten, però no cal ser tan primmirat, vist el panorama. “Palmer, puja a La Palma i digue-li a la palmerita que tregui el caparró per la finestra, que l’amor la sol·licita”, arranca la lletra. Dijous mateix, Salvador Illa ja es felicitava del canvi del president Aragonès. La cançó acaba, com ja sabeu, que ens manen fins i tot com hem de vestir. “Vull que et posis la mantellina blanca, vull que et posis la mantellina blava, vull que et posis la recolorida, vull que et posis la que ja saps tu, vull que et posis la mantellina blanca, vull que et posis la mantellina blava.” Puja a La Palma, palmer.