Desfilar

“Seguint una antiga tradició del Kremlin, Putin congrega models de dones treballadores. Hi ha d’haver una conductora de tractor, una científica, una actriu i una mestra. Paraules des del cor, una copa de xampany, càmeres de televisió.” Ho escriu la periodista russa Anna Politkóvskaia el 8 de març del 2004 a Diari rus; fou assassinada dos anys més tard, un 7 d’octubre, l’aniversari de Putin. “Propaganda soviètica per demostrar la superioritat del sistema”, em recorda Carmen Claudín, una de les principals expertes en política russa. Va viure la infantesa a Moscou com a filla del dirigent del Partit Comunista d’Espanya, Fernando Claudín, que en va ser expulsat el 1964 amb Jorge Semprún. Li demano per la festa del 8-M després de veure imatges de moscovites de bracet del company amb tulipes a les mans però també de dones aixecant pancartes a Sant Petersburg contra la guerra. La desfilada catàleg que Putin manava fer amb la pagesa dels Urals i la ballarina del Bolxoi és la mateixa exhibició de soldats uniformats, estrelles a la solapa i tancs a la plaça Roja pel 9 de maig: mascle alfa i un alliberament de la dona que és farsa en un sistema de penúries constants. A l’altra banda del mur, el masclisme és endèmic i l’emancipació de la dona en revolució permanent en un sistema generador de crisis: desfilem en manifestació, cridem proclames, i ho celebrem amb vi mentre les càmeres de televisió ens graven.